Berenars únics

Berenar a un bar de Palma és com jugar a la loteria. La possibilitat d'acabar a un lloc on et serveixin un panet congelat amb formatge de barra a preu d'or és molt elevada. I com que no m'agrada parlar de coses desagradables, esmentaré dos bars i un forn "de tota la vida" del centre de Palma on es pot berenar be per un preu raonable.

No és que facin res de l'altre món, ni que tenguin una oferta extraordinària, és que simplement tenen pa de forn i no et cobren cinc euros per un panet. Però si el berenar és bo, el millor d'aquests locals és el seu ambient. Seure i observar la clientela i personal val un món en aquest cas.

El primer gairebé tots els llonguets el coneixen, Can Vinagre -nom antic- o Bar Espanya -nom actual. Aquestes coses que té la mallorquinitat. Supòs que és la versió oposada a tots aquests negocis que tenen un nom en català i no t'entenen.

Idò Can Vinagre, seu de saraos llonguets en ple carrer dels oms, és també un excel·lent lloc per berenar per un mòdic preu. De fet, per manco de quatre euros podeu menjar un panet i prendre un suc de taronja. El suc de taronja costa un euro i quaranta cèntims. El pa i ensaïmades són de Sant Elies, si no vaig errat. L'embotit no és res de l'altre món i, per sort, no en posen molt. Fa temps que no hi vaig, però quan no seguia una dieta vegetaria acostumava a demanar el panet de formatge amb anxoves o tonyina i torrat.

Ai, les textures cruixents. El cruixent agrada i sembla que en Toni, nebot de l'amo, va tenir pipella i va comprar la torradora per al bar en contra de l'opinió del seu oncle (deducció personal intransferible. ÉS a dir, probable palla mental). Aquest supòs que va veure que li suposaria més feina i que tanmateix no té sentit torrar un pa que és bo.

A més dels dos esmentats i d'altres parroquians, al bar hi fa feina en Martin, el porter del club Espanya Hoquei club, de la plaça dels patins, tot i que actualment juguen a Son Moix, si no vaig errat. Idò es veu que aquest al·lot acaba totes les forces que té als partits d'hoquei i la feina el bar se la pren amb calma. Tanta que no és estrany veure en Toni, de dalt cap a baix, flastomant del seu company. "Mira'l, allà dret sense bategar-se" deia per a ell l'altre dia amb dos tassons a la ma per a uns clients mentre l'altra badava al costat de la barra.

Aquest negoci no ha sofert una reforma en el que va de segle, ni probablement des del meu naixement, i en vaig fer 38 fa ben poc. I aquest precisament és part del seu encant. Berenar a Can Vinagre es com estar a una obra de teatre. De visita obligada.

Però si hi ha quelcom diferent en aquesta vida és berenar al Forn de la Concepció. El menjar és semblant a l'anterior però una mica més car. El millor que tenen és el pa, òbviament. Tenen dos negocis, un al carrer Concepció i l'altra a la Plaça Barcelona. Aquest segon va sortir no fa molt als diaris per haver adquirit la mítica "monea" del carrer dels Oms.
 

El que fa especial aquest lloc, a més a més del producte del forn, són les seves propietàries i treballadores. Si hi heu anat, ja sigui per dinar -fan plat del dia- o per berenar, sabreu a què em refereixo. Aquest era un bar que visitava de tant en tant, dispost a sentir crits i a veure com volava el plat cap a la meva taula. Ara cerc una altra cosa, però l'espectacle ho paga.

Darrerament no hi vaig, haver trobat un bocinet de cuixot en el meu plat (havia demanat un panet de formatge) va suposar la fi de les nostres relacions. La meva pau interior ho ha agraït notablement.  Així i tot m'atreviria a dir que és un lloc recomanable.

Si heu passat per la Costa d'en Brossa haureu vist un bar antic, anomenat Savoy. Aquest bar és regentat per un matrimoni des de fa molts anys. Sembla que no hagi sofert cap reforma. Res menys allunyat de la realitat. Aquest bar té el mèrit d'haver fet una reforma de mesos i semblar gairebé igual que com estava abans.

El pa d'aquest bar és de forn. De vegades amb la crosta una mica dura, però molt bo. La relació qualitat preu és la millor de totes. Un pintxo de truita, un panet mitjà amb trempó i una aigua 4 euros. Això sí, procurau fer via perquè la truita s'acaba aviat. I és realment bona, de les millors que he tastat a un negoci.

El que m'atreu d'aquest lloc no és només és el pa i la truita, que ja seria motiu suficient, sinó el trempó. Pots demanar que posin trempó a qualsevol panet que demanis. Talladet ben petit i amb olives trencades al costat.

El propietari és encantador, excursionista que va superar una greu malaltia i que sempre atén amb un somriure a la boca. Fa uns anys va sortir al diari per haver col·laborat amb el GOB per a la recuperació de La Trapa. El local no és molt gran però és acollidor. L'únic emperò és que existeix la possibilitat de què hagis d'aguantar Radio Murta i , ja que hi som, que no existeix reciprocitat entre la teva salutació i la de la senyora.

Nota per als lectors: la redacció d'aquest text ha suposat una gran tasca d'investigació i, especialment, de degustació. Això sí, les experiències allà viscudes són personals. Potser algunes de les conclusions o informació que hi surt no s'ajusta a la realitat o a la percepció que teniu del lloc. Si teniu alguna puntualització o correcció a fer-me serà benvinguda.

Nota per als lectors que encara aguanten llegit (supòs que ja parlo tot sol): me n'he deixat de bons dins aquesta categoria, com el Bar Tulsa, el Bar Tony, el Bar Morey, el Bar Plata,... Hi haurà d'haver una segona part.