dijous, 5 d’abril del 2018

Recomanacions de bars i restaurants a Palma econòmics

De tant en tant venen amics, coneguts o familiars d'aquests a Palma i em demanen llocs on anar a berenar o menjar. Per tal de tenir-los tots junts, faré tres entrades amb opcions per preus. Aquesta primera entrada anirà dedicada al llocs econòmics, en espais cèntrics.


Esmorzar o berenar

En primer lloc avisar-vos que els mallorquins qualificam de berenar qualsevol àpat que no sigui dinar o sopar. Si voleu esmorzar i no us entenen podeu provar amb berenar. Si no us entenen igualment, benvinguts a Mallorca, els autòctons també patim aquesta situació.

A Mallorca compartim un pa amb els catalans que es diu llonguet. Fa uns anys una entitat que es diu Orgull Llonguet -als de ciutat ens anomenen llonguets- va posar en marxa iniciatives per recuperar aquest pa. Gràcies a això i a la bona feina d'alguns forners i restauradors podem berenar llonguets o pa casolà a alguns bars, malgrat que el pa precuinat predomina,

Les opcions econòmiques properes a l'Ajuntament són:

Bar Tony. Un clàssic de Palma on poder menjar un bon llonguet torrat just al costat de l'Ajuntament (Plaça Santa Eulària). Un dels preferits pels funcionaris de la zona, que són molts, i que acostuma a estar impracticable a partir de les 9:30 del dematí. Ja ho sabeu, anau-hi prest o haureu d'esperar.

Bodega Morey. Un bar antic de tota la vida que fa uns anys va canviar de propietari i el varen deixar una mica més "cuco". Els llonguets són bons i els posen per defecte torrats, tot i que no faria falta perquè són del dia i de qualitat. Està situat al carrer Morey, a uns 30 metres de la Plaça Santa Eulària i també hi ha molta gent a les hores de berenar del funcionariat.

Bar Plata. Un bar petit, molt petit on hi ha unes 7-8 taules al carrer Argenteria. Molt semblant als dos anteriors, tant per preu com per qualitat.

Bar Savoy. Aquest baret està situat al carrer de la Costa d'en Brossa, a uns 50 metres de l'Ajuntament, i per a mi és la millor opció de Palma en relació al preu. El pa no és de llonguet però sí artesanal, el fan al Forn de la Concepció de Palma. A més a més, tenen el valor afegit que si voleu posen trempó (crec que sense ceba) dins el pa. El que més m'agrada és el pintxo de truita amb pa i trempó que amb la beguda surt a uns quatre euros. El senyor és molt amable, com vaig explicar a l'entrada anterior.

La Bella Juanita. Situat molt aprop de Correus i la Delegació de Govern i, sobretot, d'un bar de berenars per endur emblemàtics a Palma que es diu "Merendero Minyonees". Aquest bar és més modern que els anteriors, amb una proposta una mica més atrevida. Els preus són una miqueta més cars, però els preus són igualment continguts i el farcit dels panets més original.

Can Joan de s'Aigo: Una aturada obligatòria si veniu a ciutat i voleu menjar ensaïmada o un quarto amb xocolata. Els preus són molt raonables. Els podeu trobar a santa Maria del Sepulcre -travessia de Jaume III- o al carrer de Sant Sanç, a 100 metres de Santa Eulària.

Altres zones:

Els mercats s´'han posat de moda. L'Olivar i especialment Santa Catalina estan plens de guiris fent fotos i pegant una mossegada pels bars de la zona. Si voleu berenar o fins i tot dinar podeu fer-ho dins els mercats.

Les tapes i els variats són típics a Mallorca. Normalment els berenars de forquilla solen ser més bons fora de Palma que a ciutat, però els mercats són un petit oasi en aquest sentit. A l'Olivar hi ha el bar del peix on podeu picar tota casta de peixos i marisc arrebossat si no us molesta menjar dins un lloc on es ven peix i segurament drets.

Al Mercat de Santa Catalina hi ha Can Frau, segurament el bar de tots els mercat més conegut per ser econòmic i bo. Aquest és un bar que sempre ha tengut molta gent, però des de que es va posar de moda el "tardeo" els dissabtes és impracticable. Si voleu dinar-hi anau-hi prest i no espereu trobar-hi seient. A l'altre extrem de mercat hi ha un bar que fan a la planxa el que compreu al mercat (peix, carn o marisc) a canvi de pagar-hi les begudes i uns euros per cuinar-ho. A l'Olivar també podeu fer el mateix i dur-ho al restaurant del primer pis que està davant el Mercadona.

Dinar de menú o de plat únic

Sincerament, dinar bé a Palma a un preu contingut no és fàcil. Posaré els llocs on dinar per menys de 15 euros:

La Juanita. Cuina d'autor al costat del centre Flassaders. per un preu molt contingut (15 euros, si no ha canviat). Aconsell telefonar perquè de vegades et duus la sorpresa de trobar-lo tancat. Com a bon cuiner, el propietari és especial.

Claxon, cruce de cocinas. Menú atrevit i menjar fet amb cura. Si hi dinau de carta ja no entraria dins els econòmics. El menú costa també 15 euros. Està una mica allunyat del centre (5 minuts caminant com a màxim), al carrer 31 de Desembre. Avís, no és un menú per atipar-se. Simplement és suficient.

Siduri. Aquí rompré la norma. Crec que el menú ara costa 16 euros, però igualment no em sembla car per a un menú d'autor. La propietària fa els dolços, coques i també el pa. Entraria dins els esmorzars de preu mig/alt.

Bodega la Rambla. Si sou d'arrebossats, aquest és el vostre restaurant. aquesta gent domina l'art de la fritanga. No hi ha anat des de què es canviaren de lloc (un canvi forçat, vaja) però crec que continua més o manco igual. Variats per uns 8 euros. Si sou molt menjadors en necessitareu dos.

Casa Julio. Si sou com del menú estil Ricky López, "sopa de... i patatas con..." aquest és el vostre bareto. Menjar senzill però casolà al costat de l'Ajuntament de Palma. Tenen diferents menús, el més econòmic i habitual és el de 10 euros. El lloc està atapeït, cada vegada amb més estrangers, i el renou és molt elevat. Si vols un lloc tranquil per dinar, ni se t'ocorri. Si vols un menú potent, aquest és el teu lloc.

Ecovegetarià. El més econòmic de tots els vegetarians de Palma. Situat a Santa Catalina, aquest restaurant fuig del perfil clàssic de vegetarià (íntim) però amb un menú molt econòmic (8,75€ sense la beguda per tres plats i postre). No us quedareu amb fam i gaudireu d'un dinar saludable en un context agradable.


+Ntrl. El paradís de les amanides a la Plaça d'Espanya. Podeu demanar una que ja vengui feta, dissenyar-la vosaltres o fins i tots combinar-ne 3 en un plat. També tenen saltejats que també poden ser combinat amb amandies. Ideal per a fer bonda.

La Sibil·la. Menú amb producte local per 10.80. Disposen d'opció vegetariana en els seus menús. A més a més, si fa bon dia podeu dinar a la terrasseta que tenen a Blanquerna, un carrer que és peatonal des de fa uns anys.

Reset: gastronomia sincera. Aquest restaurant ofereix un menú d'autor a preu mòdic que us recoman. El problema és que està molt lluny del centre (a Alfons el Magnànim, davant la Creu Roja) i potser un quedarà una mica d'esquerra mà.

Horapa. Restaurant tailandès a Sa Faixina. Si sou de menjar Pad thai o curris en un tamboret, una opció recomanable. Si sou de carn no perdeu l'oportunitat de menjar ànnera. Els plats vegetarian amb tofu també són molt bons (tot i que no puc garantir que no posin salsa de peix o similar als cuinats, condiments molt típics al menjar thai).

dijous, 29 de setembre del 2016

Xinés de xinesos

Si una cosa ha caracteritzat els restaurants xinesos a Espanya ha estat la mediocritat. Restaurants regentats per persones que no es dedicaven a cuinar as seu país i que adaptaren el menjar original de la Xina al gust dels espanyols a un preu mòdic .
El resultat és un menjar on s'abusa de l'oli vegetal, sucre, glutamat, de pobres matèries primeres i, especialment, insípid per haver renunciat a la seva essència, herbes aromàtiques, espècies, casqueria i coentor.
Per sort en els darrers anys han obert alguns xinesos a Palma, probablement aprofitant l'elevat nombre d'autòctons de la Xina que viuen aquí, que ofereixen plats originals xinesos, a més a més del que ofereix la resta. El Kirin n'és el millor exemple, on es menja xinès a molt bon preu. El Made un China és el germà pijotero d'aquest i el Shi Shan Xuan el cutre i, pel meu gust, de molt menor qualitat.
A aquests restaurants els ha sorgit competència, el Bai Lai Ju, al carrer Francesc Manuel de l'ós Herreros i molt aprop de la Plaça de les Columnes, com el Kirin i S'hi S'han Xuan.
La diferència és que la carta és molt més reduïda però la matèria primera és de més qualitat i que aquests són de Sichuan i podeu provar la gastronomia d'aquesta regió xinesa, si us atreviu perquè pica, no tant com a Xina però pica.
El restaurant no és glamurós, però tampoc cutre ni brut. El servei és bo, són molt amables perquè encara no estan tan atabalats com els dos restaurants abans esmentats. El preu és econòmic, per uns 15 euros pots sortir d'allà rodolant i amb una carmanyola de menjar per sopar.

I com que amb fotografies es valoren les coses millor, aquí teniu les de la nostra orgia culinària.

Rollitos de pollastre i mango

Dim sums amb carn i xives i amb tinta

Dim sums

Arròs XO
Arròs XO

fideus d'arròs

Pollastre Qung Bao


Molt coent
Plat de porc de Sichuan

dijous, 4 de febrer del 2016

Berenars únics

Berenar a un bar de Palma és com jugar a la loteria. La possibilitat d'acabar a un lloc on et serveixin un panet congelat amb formatge de barra a preu d'or és molt elevada. I com que no m'agrada parlar de coses desagradables, esmentaré dos bars i un forn "de tota la vida" del centre de Palma on es pot berenar be per un preu raonable.

No és que facin res de l'altre món, ni que tenguin una oferta extraordinària, és que simplement tenen pa de forn i no et cobren cinc euros per un panet. Però si el berenar és bo, el millor d'aquests locals és el seu ambient. Seure i observar la clientela i personal val un món en aquest cas.

El primer gairebé tots els llonguets el coneixen, Can Vinagre -nom antic- o Bar Espanya -nom actual. Aquestes coses que té la mallorquinitat. Supòs que és la versió oposada a tots aquests negocis que tenen un nom en català i no t'entenen.

Idò Can Vinagre, seu de saraos llonguets en ple carrer dels oms, és també un excel·lent lloc per berenar per un mòdic preu. De fet, per manco de quatre euros podeu menjar un panet i prendre un suc de taronja. El suc de taronja costa un euro i quaranta cèntims. El pa i ensaïmades són de Sant Elies, si no vaig errat. L'embotit no és res de l'altre món i, per sort, no en posen molt. Fa temps que no hi vaig, però quan no seguia una dieta vegetaria acostumava a demanar el panet de formatge amb anxoves o tonyina i torrat.

Ai, les textures cruixents. El cruixent agrada i sembla que en Toni, nebot de l'amo, va tenir pipella i va comprar la torradora per al bar en contra de l'opinió del seu oncle (deducció personal intransferible. ÉS a dir, probable palla mental). Aquest supòs que va veure que li suposaria més feina i que tanmateix no té sentit torrar un pa que és bo.

A més dels dos esmentats i d'altres parroquians, al bar hi fa feina en Martin, el porter del club Espanya Hoquei club, de la plaça dels patins, tot i que actualment juguen a Son Moix, si no vaig errat. Idò es veu que aquest al·lot acaba totes les forces que té als partits d'hoquei i la feina el bar se la pren amb calma. Tanta que no és estrany veure en Toni, de dalt cap a baix, flastomant del seu company. "Mira'l, allà dret sense bategar-se" deia per a ell l'altre dia amb dos tassons a la ma per a uns clients mentre l'altra badava al costat de la barra.

Aquest negoci no ha sofert una reforma en el que va de segle, ni probablement des del meu naixement, i en vaig fer 38 fa ben poc. I aquest precisament és part del seu encant. Berenar a Can Vinagre es com estar a una obra de teatre. De visita obligada.

Però si hi ha quelcom diferent en aquesta vida és berenar al Forn de la Concepció. El menjar és semblant a l'anterior però una mica més car. El millor que tenen és el pa, òbviament. Tenen dos negocis, un al carrer Concepció i l'altra a la Plaça Barcelona. Aquest segon va sortir no fa molt als diaris per haver adquirit la mítica "monea" del carrer dels Oms.
 




















El que fa especial aquest lloc, a més a més del producte del forn, són les seves propietàries i treballadores. Si hi heu anat, ja sigui per dinar -fan plat del dia- o per berenar, sabreu a què em refereixo. Aquest era un bar que visitava de tant en tant, dispost a sentir crits i a veure com volava el plat cap a la meva taula. Ara cerc una altra cosa, però l'espectacle ho paga.

Darrerament no hi vaig, haver trobat un bocinet de cuixot en el meu plat (havia demanat un panet de formatge) va suposar la fi de les nostres relacions. La meva pau interior ho ha agraït notablement.  Així i tot m'atreviria a dir que és un lloc recomanable.





















Si heu passat per la Costa d'en Brossa haureu vist un bar antic, anomenat Savoy. Aquest bar és regentat per un matrimoni des de fa molts anys. Sembla que no hagi sofert cap reforma. Res menys allunyat de la realitat. Aquest bar té el mèrit d'haver fet una reforma de mesos i semblar gairebé igual que com estava abans.


Berenar del Bar Savoy















El pa d'aquest bar és de forn. De vegades amb la crosta una mica dura, però molt bo. La relació qualitat preu és la millor de totes. Un pintxo de truita, un panet mitjà amb trempó i una aigua 4 euros. Això sí, procurau fer via perquè la truita s'acaba aviat. I és realment bona, de les millors que he tastat a un negoci.


Berenar del Bar Savoy















El que m'atreu d'aquest lloc no és només és el pa i la truita, que ja seria motiu suficient, sinó el trempó. Pots demanar que posin trempó a qualsevol panet que demanis. Talladet ben petit i amb olives trencades al costat.

El propietari és encantador, excursionista que va superar una greu malaltia i que sempre atén amb un somriure a la boca. Fa uns anys va sortir al diari per haver col·laborat amb el GOB per a la recuperació de La Trapa. El local no és molt gran però és acollidor. L'únic emperò és que existeix la possibilitat de què hagis d'aguantar Radio Murta i , ja que hi som, que no existeix reciprocitat entre la teva salutació i la de la senyora.

Nota per als lectors: la redacció d'aquest text ha suposat una gran tasca d'investigació i, especialment, de degustació. Això sí, les experiències allà viscudes són personals. Potser algunes de les conclusions o informació que hi surt no s'ajusta a la realitat o a la percepció que teniu del lloc. Si teniu alguna puntualització o correcció a fer-me serà benvinguda.

Nota per als lectors que encara aguanten llegit (supòs que ja parlo tot sol): me n'he deixat de bons dins aquesta categoria, com el Bar Tulsa, el Bar Tony, el Bar Morey, el Bar Plata,... Hi haurà d'haver una segona part.

dijous, 7 de gener del 2016

Sopa Tom Yum Goong vegana

Aquesta no és la típica sopa de nadal, el brouet de verdures o carn amb fideuí o sopa farcida. Aquesta és una sopa atrevida i sobretot coenta. Es pot fer sense coent, però no és el mateix. També podeu fer una paella amb arròs basmati, vosaltres mateixos.

El gust per les sopes l'he adquirit de major, viatjant per països on fa molta calor. Els primers dies no entenia com era possible que a 35 graus i més d'un noranta per cert d'humitat la gent menjàs sopa tot el dia. Però poc a poc em vaig tornar un addicte a les sopes. Fins i tot per berenar de bon dematí em demanava sopa amb fideus.

Així que, ja sabeu, si teniu uns amics que venen a menjar a ca vostra més del que us agradaria, res millor que una sopa coenta per deixar ben clar el que poden esperar a partir de llavors.

La sopa Tom Yan Goong no és vegana. Per tant, aquesta sopa és una adaptació personal. De fet els tailandesos posen pasta de gamba i salsa de peix a la majoria de plats que he tastat. No obstant això, aquesta recepta és vegana perquè estic seguint una dieta vegetariana. A més a més, no us enganeu, aquesta sopa és tan coenta que és materialment impossible que sapigueu si duu pasta de gamba o no si no teniu el paladar ben entrenat.

He fet alguna variació més en relació a la recepta clàssica. En primer lloc, tal com he comentat, no he posat pasta de gambes ni salsa de peix a la pasta de xile ni a la sopa. Per compensar-ho, el brou (que és de verdures enlloc de carn) tenia algues. Una altre canvi és que enlloc de gambes he posat tofu i les verdures que hi ha a dins són les que tenia ahir a la gelera. Cuina de supervivència, què hi farem.

A la pasta de xile no hi pos sucre. Normalment la faig amb dàtils perquè trob que donen molt bon gust. Aquesta vegada ho he fet amb prunes seques i també m'ha agradat. La fruita seca dona el sucre que es necessita, a més d'un gust especial.

La sopa hauria de dur galanga, però no en tenia. És molt difícil de trobar fresc i sec no té el mateix gust. Congelat no està malament. Trobareu uns envassos per a n'aquesta sopa que tenen galanga, lime kaffir i lemongrass als supermercats xinesos. Són una bona opció.

Ingredients per a la pasta de xile

  • 4 alls
  • 2 xalotes o 1 ceba morada
  • 6 "xiles" 
  • 8 prunes
  • 1 cullerada de pasta de tamarell
  • 4 cullerades d'oli vegetal
Ingredients de la sopa
  • 2 litres de brou de verdures
  • Pasta de xile torrada
  • 1 pebre verd italià
  • 1 porro
  • 1 safarnària
  • Tofu
  • 5 shitakes o xampinyons
  • Bolets xinesos
  • 5 fulles de lime kaffir
  • 1 branca de lemongrass
  • 1 tallada de galanga
  • Coriandre 
  • 1 llima 
  • 2 tomàtigues cherry per decorar
Instruccions per a la pasta de xile
Ingredients de la pasta de xile torrada
Per començar a fer la sopa necessitau tenir la pasta de xile. La podeu comprar feta, però ni de bon tros tindrà el mateix gust que si les feis a casa amb ingredients de qualitat i acabada de fer.

La principal característica d'aquesta pasta és que és torrada. Tots els ingredients llevat de la pasta de tamarell els heu de posar a una paella o al forn i cuinar sense greixos fins que tenguin un color daurant. Fins i tot si el pebres estan una mica cremats no passa res. Es lleva la pell cremada i endavant.


Ingredients de la pasta de xile torrada

Si no us agrada el coent podeu llevar les llavors als pebres coents i utilitzar pebres coents locals enlloc dels tailandesos, que són bastant més coents que els normals d'aquí. Jo en vaig posar quatre de tailandesos i 2 autòctons. La recepta original que vàrem fer a Tailàndia tenia 15 pebres tailandesos... Si voleu un consell, procurau triturar la pasta en un lloc que estigui tancat hermètic o posau-hi la ma. Si per desgràcia una llavor us anàs a parar a un ull tendríeu problemes seriosos.


Ingredients de la pasta de xile torrada preparats per a capolar

Un cop les verdures estan ben torrades, afegiu una cullerada sopera de tamarell i quatre d'oli vegetal i triturau.

Pasta de xile torrada

Un cop tenim la pasta feta, la resta és molt fàcil. En realitat és com qualsevol altre sopa, el mèrit és del brou i les herbes. Un altre punt a favor d'aquesta sopa és que la pasta de xile cou tant que es conserva magníficament a la gelera, fins i tot mesos.

Instruccions per a la sopa

Seleccionam les verdures que volem emprar per a la sopa.


Ingredients de la sopa Tom yum goong


Els tallam mentrestant el brou comença a bullir.


Ingredients de la sopa Tom yum goong tallats

Afegim la pasta de xile al brou i movem fins que s'hagi dissolt. Després posam les verdures tallades, els bolets, el coriandre (en teoria haurien de ser les arrels. En cas de no tenir-ne podeu posar els troncs capolats), el lime kaffir, el lemongrass, la galanga, el tofu i la pasta de xile.

Deixau bullir el temps que necessitin les verdures per a fer-se i ja teniu la sopa feta -les verdures al sudest asiàtic es cuinen molt poc. Només vos quedarà afegir fulles de coriandre tallades, les tomàtigues cherry (o alguna altra verdura vermella per donar color. Poden ser pebres coents, per exemple) tallades per la meitat i el suc d'una llima uns minuts abans de servir el plat.


Sopa Tom Yum Goong

Si volguéssiu podríeu afegir llet de coco a la sopa. S'afegiria uns minuts abans de servir, amb la llima i el coriandre. Jo no li he posat perquè m'agrada així i trob que no és necessari afegir tantes calories. Ara bé, amb la llet de coco està boníssima igualment.

No us oblideu de llevar el lemongrass de la sopa, és massa fibrós per a menjar directament. En cas que el volguéssiu posar per menjar s'hauria de tallar finíssim, gairebé transparent.

Bon profit!!!

Tips

  • Corregiu de sal i, si escau, sucre al vostre gust. La pasta de xile és molt manco dolça que l'original. Si trobau a faltar la dolçor afegiu-hi sucre.
  • Aquestes verdures són les que he utilitzat perquè és el que tenia a la gelera. Si les heu de comprar per a la sopa jo compraria bròquil, mongetó (tirabeques) i safarnària.
  • Si sou addictes al lime kaffir, com és el meu cas, podeu posar-ne un parell de fulles a l'hora de fer el brou de verdures

dimarts, 1 de desembre del 2015

Tàrtar a l'estil laosià

A Luang Prabang, la ciutat més coneguda i visitada de Laos, vaig fer un curs de cuina a l'escola Tamarind, que a més a més d'escola de cuina era una excel·lent restaurant. Els plats que vàrem cuinar els teniu a les següents imatges.



Els plats eren gairebé tan bons com les fruites que vàrem utilitzar per a les postres...

Fruita laosiana

Fer cursos de cuina dels països que visit és un dels meus hobbies. Se m'obliden els museus, les escultures, pagodes, temples, però els cursos de cuina perduren en el meu cap durant molt de temps.

Un dels plats que vàrem realitzar a Laos era un "tàrtar" de búfal d'aigua. Concretament ells li diuen Larb (amanida de búfal d'aigua capolat amb herbes aromàtiques). L'opció vegetariana és utilitzar soja texturitzada o llenties. Podeu veure el resultat a la part superior de la primera fotografia.

Ingredients
  • Carn capolada / llenties / soja text.
  • All
  • Lemongrass 
  • Lime kaffir
  • Pebres coents frescs ("xiles") 
  • Grells
  • Galanga
  • Llima
  • Coriandre
  • Menta (opcional)
  • Galanga (si no és fresca millor no posar-ne)
  • Salsa de peix / brou d'algues amb miso
  Recepta

Posar tots els ingredients llevat del coriandre, la llima i la menta en un recipient gran i mesclar. S'ha de tallar tot molt prim, especialment el lemongrass i el lime Kaffir perquè sòm molt durs. Del lemongrass amb quinze rodanxes hauria de ser suficient. El coriandre també convé tallar-lo molt petit.

Cuinar la carn 5 minuts a foc mitjà fins que perdi el color vermell (si coneixeu la procedència de la carn podeu evitar cuinar la carn o cuinar-la manco). Si utilitzau soja o llenties, procurar que estiguin ja hidratades i bullides respectivament. Afegir el coriandre i la menta un cop haguem apagat el foc.

A tall d'exemple, una fotografia del plat a mitja preparació:



Cuinar la carn 5 minuts a foc mitjà fins que perdi el color vermell (si coneixeu la procedència de la carn podeu evitar cuinar la carn o cuinar-la manco). Si utilitzau soja o llenties, procurar que estiguin ja hidratades i bullides respectivament. Afegir el coriandre, la llima i la menta un cop haguem apagat el foc

Deixar uns 10 minutets reposant perquè les espècies i altres condiments desprenguin tot el seu sabor. Afegir sal i coent (molt si s'escau) segons el vostre gust. Veureu que no he posat quantitats perquè això va al gust.


A tenir en compte

La fulla de lime kaffir a la part del mig té un tall dur. S'ha de llevar aquest tall i fer bocinets molt, molt petits. En cas contrari la textura final no serà agradable.




Encara que sembli impossible, el lemongrass és encara més dur. I més si tenim en compte que el que podem comprar a Mallorca no és tan fresc com el que trobaríem a Àsia. Per tant, a les rodanxes gairebé transparents després els hi don un parell de talls més per fer els bocins encara més petits.

Podeu substituir la salsa de peix per un brou fet amb algues o, simplement, no afegir-hi res.

Instrucció final

Si feis el plat molt coent -4 pebres tailandesos per mig quilo de carn en seria un bon exemple- tendreu un bon motiu per beure una Beerlao

dilluns, 16 de novembre del 2015

On comprar espècies

Si el primer article del bloc, Espècies, un meravellós món, parlava de les espècies que utilitzo més sovint a la cuina, aquest parlarà d'on les podeu comprar. Evidentment el llistat és personal, no vol dir que les tendes que hi surtin siguin les millors.

El referent en el món de les espècies està al Mercat de l'Olivar i es diu Liagiba, los sabores del mundo. Si he decebut algú per no anomenar Espècies Crespí esper que m'ho pugui perdonar. Aquesta darrera us pot interessar si voleu farigola, romaní o pebre bord. Però si voleu quelcom més, anau a Liagiba.

Allà un al·lot argentí assessora a tots els amants de les herbes, espècies i bona cuina en general. Hi podeu trobar curries ja fets o les llavors per a fer-los, pebres coents, salses, llegums i cereals, sals. etc. Jo allà hi compro el tahin, pebres molt coents, qualque curry ja elaborat, lemon grass congelat i alguna coseta més. El principal avantatge és que pots comprar les espècies a pes segons les teves necessitats.

El problema és que no pots trobar-ho tot allà. Per exemple, no té galanga, lime kaffir i lemongrass frescs. Per tant, o bé s'han de comprar a un altre lloc o has de recórrer a productes deshidratats o congelats. I amb aquests productes (especialment la galanga) és complicat fer una bona pasta de curry, creieu-me perquè ho he intentat un bon parell de vegades.

Però tranquil·litat, no haureu d'anar molt lluny. Dins el mateix mercat hi ha una paradeta on venen lemongrass i, en contades ocasions, galanga a preus immòdics. Aquesta paradeta de productes delicatessen la trobareu entrant al mercat per la Plaça Comptat de Rosselló tot d'una a ma dreta.

El que no pogueu trobar a l'Olivar ho podeu anar a cercar a tendes d'alimentació oriental. La barriada de Pere Garau n'està estibada. Passejar, entrar als negocis, xafardejar, demanar és tot un plaer.

De les meves incursions a la zona destacaria un negoci. Es diu Estrella de Oro i està al carrer Capità Vila.



A aquesta tenda una al·lota generalment simpàtica us ajudarà a trobar el que necessitau. Allà hi he vist en Koldo Royo meravellar-s'hi de la quantitat de coses que hi tenien i, ja de passada, comprar un ganivet de tres pams.

Allà vaig a cercar-hi el coriandre fresc (quan els pagesos de Pere Garau no hi són), les salses de soja, la galanga i el lemongrass congelat a bon preu, la massa de les gyozas (darrerament la faig jo), albergínies xineses, pak choi, col, soja germinada, vinagre d'arròs, fideus per al Pad Thai, arrossos del sudest asiàtic (glutinós, basmati, arròs de gessamí, etc), cerveses,...

Finalment, al Mercat ecològic de la plaça Bisbe Berenguer i Palou (Dels patins) hi ha un al·lot (David) que té una paradeta amb alguns productes forans. Si voleu cúrcuma fresca, gingebre, coriandre, daikon,... i a sobre ecològics, aquest és el vostre lloc.

Aquesta és la meva ruta particular de les herbes i espècies. Esper anar afegint etapes properament i, d'aquesta manera, tenir una excusa per editar aquest article