dijous, 29 de setembre de 2016

Xinés de xinesos

Si una cosa ha caracteritzat els restaurants xinesos a Espanya ha estat la mediocritat. Restaurants regentats per persones que no es dedicaven a cuinar as seu país i que adaptaren el menjar original de la Xina al gust dels espanyols a un preu mòdic .
El resultat és un menjar on s'abusa de l'oli vegetal, sucre, glutamat, de pobres matèries primeres i, especialment, insípid per haver renunciat a la seva essència, herbes aromàtiques, espècies, casqueria i coentor.
Per sort en els darrers anys han obert alguns xinesos a Palma, probablement aprofitant l'elevat nombre d'autòctons de la Xina que viuen aquí, que ofereixen plats originals xinesos, a més a més del que ofereix la resta. El Kirin n'és el millor exemple, on es menja xinès a molt bon preu. El Made un China és el germà pijotero d'aquest i el Shi Shan Xuan el cutre i, pel meu gust, de molt menor qualitat.
A aquests restaurants els ha sorgit competència, el Bai Lai Ju, al carrer Francesc Manuel de l'ós Herreros i molt aprop de la Plaça de les Columnes, com el Kirin i S'hi S'han Xuan.
La diferència és que la carta és molt més reduïda però la matèria primera és de més qualitat i que aquests són de Sichuan i podeu provar la gastronomia d'aquesta regió xinesa, si us atreviu perquè pica, no tant com a Xina però pica.
El restaurant no és glamurós, però tampoc cutre ni brut. El servei és bo, són molt amables perquè encara no estan tan atabalats com els dos restaurants abans esmentats. El preu és econòmic, per uns 15 euros pots sortir d'allà rodolant i amb una carmanyola de menjar per sopar.

I com que amb fotografies es valoren les coses millor, aquí teniu les de la nostra orgia culinària.

Rollitos de pollastre i mango

Dim sums amb carn i xives i amb tinta

Dim sums

Arròs XO
Arròs XO

fideus d'arròs

Pollastre Qung Bao


Molt coent
Plat de porc de Sichuan

dijous, 4 de febrer de 2016

Berenars únics

Berenar a un bar de Palma és com jugar a la loteria. La possibilitat d'acabar a un lloc on et serveixin un panet congelat amb formatge de barra a preu d'or és molt elevada. I com que no m'agrada parlar de coses desagradables, esmentaré dos bars i un forn "de tota la vida" del centre de Palma on es pot berenar be per un preu raonable.

No és que facin res de l'altre món, ni que tenguin una oferta extraordinària, és que simplement tenen pa de forn i no et cobren cinc euros per un panet. Però si el berenar és bo, el millor d'aquests locals és el seu ambient. Seure i observar la clientela i personal val un món en aquest cas.

El primer gairebé tots els llonguets el coneixen, Can Vinagre -nom antic- o Bar Espanya -nom actual. Aquestes coses que té la mallorquinitat. Supòs que és la versió oposada a tots aquests negocis que tenen un nom en català i no t'entenen.

Idò Can Vinagre, seu de saraos llonguets en ple carrer dels oms, és també un excel·lent lloc per berenar per un mòdic preu. De fet, per manco de quatre euros podeu menjar un panet i prendre un suc de taronja. El suc de taronja costa un euro i quaranta cèntims. El pa i ensaïmades són de Sant Elies, si no vaig errat. L'embotit no és res de l'altre món i, per sort, no en posen molt. Fa temps que no hi vaig, però quan no seguia una dieta vegetaria acostumava a demanar el panet de formatge amb anxoves o tonyina i torrat.

Ai, les textures cruixents. El cruixent agrada i sembla que en Toni, nebot de l'amo, va tenir pipella i va comprar la torradora per al bar en contra de l'opinió del seu oncle (deducció personal intransferible. ÉS a dir, probable palla mental). Aquest supòs que va veure que li suposaria més feina i que tanmateix no té sentit torrar un pa que és bo.

A més dels dos esmentats i d'altres parroquians, al bar hi fa feina en Martin, el porter del club Espanya Hoquei club, de la plaça dels patins, tot i que actualment juguen a Son Moix, si no vaig errat. Idò es veu que aquest al·lot acaba totes les forces que té als partits d'hoquei i la feina el bar se la pren amb calma. Tanta que no és estrany veure en Toni, de dalt cap a baix, flastomant del seu company. "Mira'l, allà dret sense bategar-se" deia per a ell l'altre dia amb dos tassons a la ma per a uns clients mentre l'altra badava al costat de la barra.

Aquest negoci no ha sofert una reforma en el que va de segle, ni probablement des del meu naixement, i en vaig fer 38 fa ben poc. I aquest precisament és part del seu encant. Berenar a Can Vinagre es com estar a una obra de teatre. De visita obligada.

Però si hi ha quelcom diferent en aquesta vida és berenar al Forn de la Concepció. El menjar és semblant a l'anterior però una mica més car. El millor que tenen és el pa, òbviament. Tenen dos negocis, un al carrer Concepció i l'altra a la Plaça Barcelona. Aquest segon va sortir no fa molt als diaris per haver adquirit la mítica "monea" del carrer dels Oms.
 




















El que fa especial aquest lloc, a més a més del producte del forn, són les seves propietàries i treballadores. Si hi heu anat, ja sigui per dinar -fan plat del dia- o per berenar, sabreu a què em refereixo. Aquest era un bar que visitava de tant en tant, dispost a sentir crits i a veure com volava el plat cap a la meva taula. Ara cerc una altra cosa, però l'espectacle ho paga.

Darrerament no hi vaig, haver trobat un bocinet de cuixot en el meu plat (havia demanat un panet de formatge) va suposar la fi de les nostres relacions. La meva pau interior ho ha agraït notablement.  Així i tot m'atreviria a dir que és un lloc recomanable.





















Si heu passat per la Costa d'en Brossa haureu vist un bar antic, anomenat Savoy. Aquest bar és regentat per un matrimoni des de fa molts anys. Sembla que no hagi sofert cap reforma. Res menys allunyat de la realitat. Aquest bar té el mèrit d'haver fet una reforma de mesos i semblar gairebé igual que com estava abans.


Berenar del Bar Savoy















El pa d'aquest bar és de forn. De vegades amb la crosta una mica dura, però molt bo. La relació qualitat preu és la millor de totes. Un pintxo de truita, un panet mitjà amb trempó i una aigua 4 euros. Això sí, procurau fer via perquè la truita s'acaba aviat. I és realment bona, de les millors que he tastat a un negoci.


Berenar del Bar Savoy















El que m'atreu d'aquest lloc no és només és el pa i la truita, que ja seria motiu suficient, sinó el trempó. Pots demanar que posin trempó a qualsevol panet que demanis. Talladet ben petit i amb olives trencades al costat.

El propietari és encantador, excursionista que va superar una greu malaltia i que sempre atén amb un somriure a la boca. Fa uns anys va sortir al diari per haver col·laborat amb el GOB per a la recuperació de La Trapa. El local no és molt gran però és acollidor. L'únic emperò és que existeix la possibilitat de què hagis d'aguantar Radio Murta i , ja que hi som, que no existeix reciprocitat entre la teva salutació i la de la senyora.

Nota per als lectors: la redacció d'aquest text ha suposat una gran tasca d'investigació i, especialment, de degustació. Això sí, les experiències allà viscudes són personals. Potser algunes de les conclusions o informació que hi surt no s'ajusta a la realitat o a la percepció que teniu del lloc. Si teniu alguna puntualització o correcció a fer-me serà benvinguda.

Nota per als lectors que encara aguanten llegit (supòs que ja parlo tot sol): me n'he deixat de bons dins aquesta categoria, com el Bar Tulsa, el Bar Tony, el Bar Morey, el Bar Plata,... Hi haurà d'haver una segona part.

dijous, 7 de gener de 2016

Sopa Tom Yum Goong vegana

Aquesta no és la típica sopa de nadal, el brouet de verdures o carn amb fideuí o sopa farcida. Aquesta és una sopa atrevida i sobretot coenta. Es pot fer sense coent, però no és el mateix. També podeu fer una paella amb arròs basmati, vosaltres mateixos.

El gust per les sopes l'he adquirit de major, viatjant per països on fa molta calor. Els primers dies no entenia com era possible que a 35 graus i més d'un noranta per cert d'humitat la gent menjàs sopa tot el dia. Però poc a poc em vaig tornar un addicte a les sopes. Fins i tot per berenar de bon dematí em demanava sopa amb fideus.

Així que, ja sabeu, si teniu uns amics que venen a menjar a ca vostra més del que us agradaria, res millor que una sopa coenta per deixar ben clar el que poden esperar a partir de llavors.

La sopa Tom Yan Goong no és vegana. Per tant, aquesta sopa és una adaptació personal. De fet els tailandesos posen pasta de gamba i salsa de peix a la majoria de plats que he tastat. No obstant això, aquesta recepta és vegana perquè estic seguint una dieta vegetariana. A més a més, no us enganeu, aquesta sopa és tan coenta que és materialment impossible que sapigueu si duu pasta de gamba o no si no teniu el paladar ben entrenat.

He fet alguna variació més en relació a la recepta clàssica. En primer lloc, tal com he comentat, no he posat pasta de gambes ni salsa de peix a la pasta de xile ni a la sopa. Per compensar-ho, el brou (que és de verdures enlloc de carn) tenia algues. Una altre canvi és que enlloc de gambes he posat tofu i les verdures que hi ha a dins són les que tenia ahir a la gelera. Cuina de supervivència, què hi farem.

A la pasta de xile no hi pos sucre. Normalment la faig amb dàtils perquè trob que donen molt bon gust. Aquesta vegada ho he fet amb prunes seques i també m'ha agradat. La fruita seca dona el sucre que es necessita, a més d'un gust especial.

La sopa hauria de dur galanga, però no en tenia. És molt difícil de trobar fresc i sec no té el mateix gust. Congelat no està malament. Trobareu uns envassos per a n'aquesta sopa que tenen galanga, lime kaffir i lemongrass als supermercats xinesos. Són una bona opció.

Ingredients per a la pasta de xile

  • 4 alls
  • 2 xalotes o 1 ceba morada
  • 6 "xiles" 
  • 8 prunes
  • 1 cullerada de pasta de tamarell
  • 4 cullerades d'oli vegetal
Ingredients de la sopa
  • 2 litres de brou de verdures
  • Pasta de xile torrada
  • 1 pebre verd italià
  • 1 porro
  • 1 safarnària
  • Tofu
  • 5 shitakes o xampinyons
  • Bolets xinesos
  • 5 fulles de lime kaffir
  • 1 branca de lemongrass
  • 1 tallada de galanga
  • Coriandre 
  • 1 llima 
  • 2 tomàtigues cherry per decorar
Instruccions per a la pasta de xile
Ingredients de la pasta de xile torrada
Per començar a fer la sopa necessitau tenir la pasta de xile. La podeu comprar feta, però ni de bon tros tindrà el mateix gust que si les feis a casa amb ingredients de qualitat i acabada de fer.

La principal característica d'aquesta pasta és que és torrada. Tots els ingredients llevat de la pasta de tamarell els heu de posar a una paella o al forn i cuinar sense greixos fins que tenguin un color daurant. Fins i tot si el pebres estan una mica cremats no passa res. Es lleva la pell cremada i endavant.


Ingredients de la pasta de xile torrada

Si no us agrada el coent podeu llevar les llavors als pebres coents i utilitzar pebres coents locals enlloc dels tailandesos, que són bastant més coents que els normals d'aquí. Jo en vaig posar quatre de tailandesos i 2 autòctons. La recepta original que vàrem fer a Tailàndia tenia 15 pebres tailandesos... Si voleu un consell, procurau triturar la pasta en un lloc que estigui tancat hermètic o posau-hi la ma. Si per desgràcia una llavor us anàs a parar a un ull tendríeu problemes seriosos.


Ingredients de la pasta de xile torrada preparats per a capolar

Un cop les verdures estan ben torrades, afegiu una cullerada sopera de tamarell i quatre d'oli vegetal i triturau.

Pasta de xile torrada

Un cop tenim la pasta feta, la resta és molt fàcil. En realitat és com qualsevol altre sopa, el mèrit és del brou i les herbes. Un altre punt a favor d'aquesta sopa és que la pasta de xile cou tant que es conserva magníficament a la gelera, fins i tot mesos.

Instruccions per a la sopa

Seleccionam les verdures que volem emprar per a la sopa.


Ingredients de la sopa Tom yum goong


Els tallam mentrestant el brou comença a bullir.


Ingredients de la sopa Tom yum goong tallats

Afegim la pasta de xile al brou i movem fins que s'hagi dissolt. Després posam les verdures tallades, els bolets, el coriandre (en teoria haurien de ser les arrels. En cas de no tenir-ne podeu posar els troncs capolats), el lime kaffir, el lemongrass, la galanga, el tofu i la pasta de xile.

Deixau bullir el temps que necessitin les verdures per a fer-se i ja teniu la sopa feta -les verdures al sudest asiàtic es cuinen molt poc. Només vos quedarà afegir fulles de coriandre tallades, les tomàtigues cherry (o alguna altra verdura vermella per donar color. Poden ser pebres coents, per exemple) tallades per la meitat i el suc d'una llima uns minuts abans de servir el plat.


Sopa Tom Yum Goong

Si volguéssiu podríeu afegir llet de coco a la sopa. S'afegiria uns minuts abans de servir, amb la llima i el coriandre. Jo no li he posat perquè m'agrada així i trob que no és necessari afegir tantes calories. Ara bé, amb la llet de coco està boníssima igualment.

No us oblideu de llevar el lemongrass de la sopa, és massa fibrós per a menjar directament. En cas que el volguéssiu posar per menjar s'hauria de tallar finíssim, gairebé transparent.

Bon profit!!!

Tips

  • Corregiu de sal i, si escau, sucre al vostre gust. La pasta de xile és molt manco dolça que l'original. Si trobau a faltar la dolçor afegiu-hi sucre.
  • Aquestes verdures són les que he utilitzat perquè és el que tenia a la gelera. Si les heu de comprar per a la sopa jo compraria bròquil, mongetó (tirabeques) i safarnària.
  • Si sou addictes al lime kaffir, com és el meu cas, podeu posar-ne un parell de fulles a l'hora de fer el brou de verdures

dimarts, 1 de desembre de 2015

Tàrtar a l'estil laosià

A Luang Prabang, la ciutat més coneguda i visitada de Laos, vaig fer un curs de cuina a l'escola Tamarind, que a més a més d'escola de cuina era una excel·lent restaurant. Els plats que vàrem cuinar els teniu a les següents imatges.



Els plats eren gairebé tan bons com les fruites que vàrem utilitzar per a les postres...

Fruita laosiana

Fer cursos de cuina dels països que visit és un dels meus hobbies. Se m'obliden els museus, les escultures, pagodes, temples, però els cursos de cuina perduren en el meu cap durant molt de temps.

Un dels plats que vàrem realitzar a Laos era un "tàrtar" de búfal d'aigua. Concretament ells li diuen Larb (amanida de búfal d'aigua capolat amb herbes aromàtiques). L'opció vegetariana és utilitzar soja texturitzada o llenties. Podeu veure el resultat a la part superior de la primera fotografia.

Ingredients
  • Carn capolada / llenties / soja text.
  • All
  • Lemongrass 
  • Lime kaffir
  • Pebres coents frescs ("xiles") 
  • Grells
  • Galanga
  • Llima
  • Coriandre
  • Menta (opcional)
  • Galanga (si no és fresca millor no posar-ne)
  • Salsa de peix / brou d'algues amb miso
  Recepta

Posar tots els ingredients llevat del coriandre, la llima i la menta en un recipient gran i mesclar. S'ha de tallar tot molt prim, especialment el lemongrass i el lime Kaffir perquè sòm molt durs. Del lemongrass amb quinze rodanxes hauria de ser suficient. El coriandre també convé tallar-lo molt petit.

Cuinar la carn 5 minuts a foc mitjà fins que perdi el color vermell (si coneixeu la procedència de la carn podeu evitar cuinar la carn o cuinar-la manco). Si utilitzau soja o llenties, procurar que estiguin ja hidratades i bullides respectivament. Afegir el coriandre i la menta un cop haguem apagat el foc.

A tall d'exemple, una fotografia del plat a mitja preparació:



Cuinar la carn 5 minuts a foc mitjà fins que perdi el color vermell (si coneixeu la procedència de la carn podeu evitar cuinar la carn o cuinar-la manco). Si utilitzau soja o llenties, procurar que estiguin ja hidratades i bullides respectivament. Afegir el coriandre, la llima i la menta un cop haguem apagat el foc

Deixar uns 10 minutets reposant perquè les espècies i altres condiments desprenguin tot el seu sabor. Afegir sal i coent (molt si s'escau) segons el vostre gust. Veureu que no he posat quantitats perquè això va al gust.


A tenir en compte

La fulla de lime kaffir a la part del mig té un tall dur. S'ha de llevar aquest tall i fer bocinets molt, molt petits. En cas contrari la textura final no serà agradable.




Encara que sembli impossible, el lemongrass és encara més dur. I més si tenim en compte que el que podem comprar a Mallorca no és tan fresc com el que trobaríem a Àsia. Per tant, a les rodanxes gairebé transparents després els hi don un parell de talls més per fer els bocins encara més petits.

Podeu substituir la salsa de peix per un brou fet amb algues o, simplement, no afegir-hi res.

Instrucció final

Si feis el plat molt coent -4 pebres tailandesos per mig quilo de carn en seria un bon exemple- tendreu un bon motiu per beure una Beerlao

dilluns, 16 de novembre de 2015

On comprar espècies

Si el primer article del bloc, Espècies, un meravellós món, parlava de les espècies que utilitzo més sovint a la cuina, aquest parlarà d'on les podeu comprar. Evidentment el llistat és personal, no vol dir que les tendes que hi surtin siguin les millors.

El referent en el món de les espècies està al Mercat de l'Olivar i es diu Liagiba, los sabores del mundo. Si he decebut algú per no anomenar Espècies Crespí esper que m'ho pugui perdonar. Aquesta darrera us pot interessar si voleu farigola, romaní o pebre bord. Però si voleu quelcom més, anau a Liagiba.

Allà un al·lot argentí assessora a tots els amants de les herbes, espècies i bona cuina en general. Hi podeu trobar curries ja fets o les llavors per a fer-los, pebres coents, salses, llegums i cereals, sals. etc. Jo allà hi compro el tahin, pebres molt coents, qualque curry ja elaborat, lemon grass congelat i alguna coseta més. El principal avantatge és que pots comprar les espècies a pes segons les teves necessitats.

El problema és que no pots trobar-ho tot allà. Per exemple, no té galanga, lime kaffir i lemongrass frescs. Per tant, o bé s'han de comprar a un altre lloc o has de recórrer a productes deshidratats o congelats. I amb aquests productes (especialment la galanga) és complicat fer una bona pasta de curry, creieu-me perquè ho he intentat un bon parell de vegades.

Però tranquil·litat, no haureu d'anar molt lluny. Dins el mateix mercat hi ha una paradeta on venen lemongrass i, en contades ocasions, galanga a preus immòdics. Aquesta paradeta de productes delicatessen la trobareu entrant al mercat per la Plaça Comptat de Rosselló tot d'una a ma dreta.

El que no pogueu trobar a l'Olivar ho podeu anar a cercar a tendes d'alimentació oriental. La barriada de Pere Garau n'està estibada. Passejar, entrar als negocis, xafardejar, demanar és tot un plaer.

De les meves incursions a la zona destacaria un negoci. Es diu Estrella de Oro i està al carrer Capità Vila.



A aquesta tenda una al·lota generalment simpàtica us ajudarà a trobar el que necessitau. Allà hi he vist en Koldo Royo meravellar-s'hi de la quantitat de coses que hi tenien i, ja de passada, comprar un ganivet de tres pams.

Allà vaig a cercar-hi el coriandre fresc (quan els pagesos de Pere Garau no hi són), les salses de soja, la galanga i el lemongrass congelat a bon preu, la massa de les gyozas (darrerament la faig jo), albergínies xineses, pak choi, col, soja germinada, vinagre d'arròs, fideus per al Pad Thai, arrossos del sudest asiàtic (glutinós, basmati, arròs de gessamí, etc), cerveses,...

Finalment, al Mercat ecològic de la plaça Bisbe Berenguer i Palou (Dels patins) hi ha un al·lot (David) que té una paradeta amb alguns productes forans. Si voleu cúrcuma fresca, gingebre, coriandre, daikon,... i a sobre ecològics, aquest és el vostre lloc.

Aquesta és la meva ruta particular de les herbes i espècies. Esper anar afegint etapes properament i, d'aquesta manera, tenir una excusa per editar aquest article


divendres, 13 de novembre de 2015

Berenar per Palma

El berenar és el millor menjar del dia, un moment íntim entre el panet i tu, només interromput pel passar de les pàgines del diari. Bé, potser no és tan poètic, ni tots teniu un diari en paper per anar fullejant. Traduït en un llenguatge més gorà, ho resumiria de la següent manera: procur sopar fluixet així que tenc una fam que m'alça ja de bon dematí. Tot just una de les meves cames surt del llit el cap automàticament se'n va al menjar disponible a la gelera.

Aguantar fins a mitjan dematí amb un kiwi no és gens fàcil i el que manco vull és que, un cop aconseguit, el berenar de mitjan dematí sigui un panet congelat amb embotit del Mercadona. Per això vaig començar una recerca de berenars decents pel centre de Palma que veureu publicada a n'aquest bloc.

Per anar obrint boca...

Berenars de Xocolat
Llonguet integral de pebres, gambes i formatge a Xocolat

Berenars a Minibar
Panet vegetal a Minibar



dilluns, 6 d’abril de 2015

Espècies, un meravellós món

Una espècia és la llavor d'una planta aromàtica. És una cosa que intuïa, ara ja ho sé perquè ho diu la Wikipèdia. A l'article però em referiré no només a la llavor sinó, en ocasions, a altres parts de la planta (la fulla, generalment).

El gust per les espècies em ve de lluny, supòs d'ençà que vaig trepitjar per primer cop un restaurant hindú. Però no sabia utilitzar-les i tampoc en trobava el moment. Record paquets d'espècies de Turquia o Tunísia a la part del darrera d'un rebost durant anys fins que a la fi les vaig llençar al fems.

Xina em canvià la vida. Record un sopar al qual vàrem ser convidats per un diplomàtic valencià i la seva senyora xinesa a un restaurant d'aquests prohibitius. Resulta que una veïna xinesa em va donar unes fotografies per a l'amiga de tota la vida, que resultà ser la dona del diplomàtic. I a Shangai vàrem quedar per sopar el diplomàtic (vàrem arribar just quan regalaven llengües d'ànnera al xòfer) , la senyora, una al·lota que vaig conèixer a un fòrum de viatges (Imma, un deu) i jo.

Els plats que allà menjàrem foren espectaculars. Un darrera l'altra. El matrimoni fou molt amable, llevat que el senyor es passà alabant el govern xinès tot el sopar. N'Imma ja no podia ni aguantar-se el que pensava i jo em veia fregant plats perquè no portava gairebé doblers.

Bé, la qüestió és que el senyor ens va explicar que els xinesos són els millors cuiners del món (en això coincidim), que per a ells l'art de cuinar implicava que et menjassis coses exquisides sense saber realment el que menges. I així era, ens passaven plats un darrera l'altra sense saber si menjàvem patata, rave, tofu o alguna planta rara xinesa. Fins i tot una vegada vàrem "discutir" sobre si un producte era taronja o rave.

En aquell moment vaig entendre que els condiments poden convertir un plat en qualsevol cosa. Això ho saben els indis, que ofereixen -no tots, n'hi ha de bons- menjar de baixa qualitat carregat d'espècies i ens el menjam pensant que és una delícia.

Una gelera pot estar mig buida, un rebost pot estar només abastit amb un parell de pots de tomàquet, però ell lloc on és guarden les espècies ha d'estar ben nodrit. D'aquí que hagi volgut començar aquest bloc parlant de les espècies que més m'agraden, les que em fan recordar llocs del món que he visitat o, fins i tot, imaginar-ne d'altres.

Armari de les espècies













Si hi ha un país ric en espècies és l'Índia. Comí, cardamom (verd i negre), cilantre, mostassa, "xile", cúrcuma (si les torres i capoles totes tindràs garam masala), mango,canyella, kalonji... Experimentar és el secret de la felicitat. També vull avisar-te que no em faig responsable si deixes d'apreciar el restaurant indi que tens al costat de casa i que tant t'agradava (t'ho resumeixo: carn barata, nata i garam masala).

El comí -igual que el cilantre o el cardamom- es pot comprar en pols o en gra. El problema de comprar-lo en pols és que té molt menys gust. El problema de comprar-lo en gra és que s'ha de torrar i capolar. Si teniu l'aparell per capolar-lo, jo el faria servir. La diferència és brutal.

La cúrcuma la podeu comprar fresca (és una arrel "cosina germana" del gingebre), en pols o seca. Normalment es consumeix en pols. És un colorant natural i suposadament amb moltes propietats medicinals. L'arrel però aporta gust als plats a més de color. Ho paga provar-ho en algun curry.

Tailàndia també ens regala el lime kaffir, lemongrass i la Galanga -un altre cosí germà del gingebre. El lime kaffir dins una sopa amb llet de coco és espectacular. Però si una cosa destacaria de Tailàndia és la pasta de curry. La idea em sembla genial, fas la base del curry i la pots anar utilitzant fins que s'acaba. Pot arribar a aguantar mesos a la gelera. Hi ha una infinitat de pastes de curry, segons el plat que volguem cuinar i els nostres gusts.

Les dues que més utilitzo són la pasta de curry verda i la pasta de curry rostida. Aquesta darrera ingredient especial de la sopa Tom yum.

De Japó hi ha dos condiments que m'encanten, el miso i el wasabi. No són espècies ni herbes aromàtiques però sí són dos gran condiments. El miso, que és una pasta de llavors de soja, és de gran ajuda per fer sopes quan no tenim molt de temps. El Wasabi un rave coent i molt peculiar.

Dels països del nord d'Àfrica només conec la Harissa, pebre coent que em semblava que picava a matar quan vaig estar allà i ara me'l menjo com si fos ketchup. És molt semblant al Sambal Oelek, típic del sudest asiàtic. També és molt conegut el Ras el Hanout, que és una mescla d'espècies semblant al curry.

La resta d'herbes, les que tots coneixeu. Alfàbrega, farigola, orenga, julivert, sàlvia, moraduix, pebre bord, pebre bo, anís, etc.

Això és tot el que hi tenc. A veure si en properament algun viatge a Amèrica o Oceania em permet ampliar una mica el rebost de les espècies.